Monday 9 de June de 2008, 20:04:36

En mi ausencia por estar por los techos de los Alpes, se sigue la costumbre de Tardes al Sol. Quedan para escalar, Xavi, Carme, Eli y Cati. Estas son sus anotaciones:

Penya Ginesta

Cati:

Ja no es normal (IV+) : Carme i jo encadenades i de primera

Plana (V): la Carme la comença de primera i abandona a un punt xunguillo jo faig el tram xapat de segona i acabo el que falta de primera (i evidentment sense encadenar i amb molt patiment i acolloniment!!)

Zoe 3 (V): la Carme la comença de primera i en un pas d’acte de fe fa 3 saques. Jo la provo de segona fins el pas de fe on faig 2 saques i abandono. Marcador final de saques: Carme 3 - Cati 2

Xavi:

Per la nostra part la Eli i jo varem començar amb la 26 (V) encadenada, La Eli la va obrir i jo la fer desprès de primer, crec recordar que amb les cintes exprés posades.

La Eli ja va patir relliscades dons la via està molt polida i te passos que son de adherència, imagineu-vos. Jo vaig pujar un xic millor.

La 25, Zoe 3 (V), seguia tenint zones molt llises i lliscoses. Eli torna a obrir per no trencar l'ordre de pujada i refredar massa. La encadena com totes les altres. Jo faig el mateix desprès de ella. Un pas molt finet en el que t'has de fixar be on poses els dits. Adherència sobre calissa, Uy! Uy! y només es un cinquè però si l'altre dia a Cellecs varem pujar 6a i 6b! -Que es el que passa?

24 Lorelei (V+) ja no rellisca tant però tot i amb axó ens dona alguna intranquil·litat.

23 Raticulín (V) La deixem per un altre moment i decidim fer la Zoe 2 (V+,IV) Llarg de 25+5 m. També amb un passet de flanqueig a la dreta, de espatarrada suprema on la Eli demostra les seves aptituds d'Elastigirl i supera amb facilitat. Jo me les veig i desitjo per arribar a posar el peu on s'ha de posar. El segon tram es feixuc perquè la corda tiba molt. La Eli pesa tant poquet que quan baixa tinc que forçar el pas de la corda per el Gri-gri. Jo també l'encadeno i tibo de corda tant cap a dalt com cap a baix. Conclusió recomano no fer el tram de IV.

Es fa fosc i ens veien obligats a marxar, fins a la propera.